Abans d´ahir Juli Capella, col.laborador del Periódico, va fer un editorial amb un tema que ja fa temps que jo el vinc pregonant als quatre vents: els partits polítics actuals s´estan carregant la democràcia i la democràcia que tenim està acabant amb la política. Us deixo l´enllaç de l´editorial.
www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=687894&idseccio_PK=1006
Sé que així sona fort, però m´explico: els partits polítics d´avui en dia s´han encarregat de reduir la política de tot un país a una única acció: el dipositar un vot en una urna cada quatre anys. Són pocs els reductes que encara fan política i es mobilitzen, es manifesten, convoquen, criden a la desobediència civil o inclús que agafen les armes per fer política, independentment del grau de moralitat que els hi volem donar.
A tota l´Europa Occidental la política ha quedat reduïda a dos partits en cada país, o tres en alguns casos, que han renunciat a la seva ideologia històrica i s´han anat cap al centre polític, allà on està la major bossa de votants per aconseguir un major número de vots i que els asseguri una continuïtat en el poder. Espanya és el millor exemple d´això: per un costat el PSOE, un partit que presumeix de ser socialista i obrer però que tant en els anys que va estar al poder 82-96 com a l´actualitat fa una política capitalista encoberta i que la setmana passada va voler que els “obrers” es jubilin als 67 anys. Per un altre costat el PP, hereu d´Alianza Popular i jo diria també d´UCD, un grupúscul de conservadors amb una política econòmica i social que tendeix al liberalisme centrista. Si agafeu el programa polític d´aquests dos partits, són molt similars, jo diria que pràcticament no hi cap diferència. El motiu, el que us he dit abans, tots dos partits passen dels extremismes d´esquerres i dretes i tendeixen cap al centre, allà on es dona la possibilitat de tirar la xarxa i pescar un major nombre de peixets. Estem davant del que els politòlegs britànics anomenen els catch-all-partys, partits que “contenten” a tots, no fan política de límits, no busquen agradar al votant, sinó que el que volen es desagradar el menys possible i per això es priven d´etzibar polítiques que revolucionin el mercat o la societat perquè això els farà perdre molts vots.
I per què dic que s´ha acabat la política?; perquè nosaltres hem deixat que aquests polítics s´apropiïn de la política, i ara ells fan les regles del que és política i del que no és política. Si jo crido que estic a favor de la lluita armada basca o escric en una paret que l´Holocaust no va existir, ja estic fora de la política que ells diuen que és política i per tant ja em poden il.legalitzar i treure´m fora de la vida política d´aquest país. Pel que fa a nosaltres, ja ens ha anat bé que cinc o cinc mil tius agafin les regnes de la política i que només ens preguntin cada quatre anys què ens ha semblat i què volem fer, perquè així tenim més temps per veure el Gran Hermano o per xerrar del Barça.
Aleshores, per què la democràcia no es bona?, no és que la democràcia sigui bona o dolenta, crec que la democràcia és el sistema menys dolent que hem creat, però això no vol dir que ja ens haguem de conformar.. A mi m´agradaria una participació política directa de la població en tots els assumptes que els afecten, no a través del referèndum com a Suècia, sinó a través de la construcció social i veïnal de les polítiques públiques a través dels Consells Populars que deïa la gran Hanna Arendt, com va fer l´ex URSS amb els soviets o els Comités en Defensa de la Revolución cubans, tot i que tant els soviets com els CDR es van convertir en centres de xivatos on denunciaven a tots aquells que estaven en contra del règim. Jo voldria un associacionisme veïnal que portés a terme les consultes populars que es volguessin al barri i que aquestes propostes adoptades per consens, majoria simple o qualificada fossin elevades a l´Ajuntament per tal que les tractés i que un cop entressin a l´agenda política es miressin les finestres d´oportunitats i es fes un seguiment d´una determinada política, aplicant-la tal i com el poble l´ha decidida.
Ara ja sé que pensareu que sóc un utòpic i que són pocs els que tenen consciència de política social i que perquè es pogués complir el que dic faria falta transparència política i compromís del poble...però a que seria un bon sistema?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada