Darrerament crec que hi ha uns determinats personatges històrics, sobretot del darrer quart del segle XX, als que la història, o la recent història millor dit, no els ha reconegut tota la importància que han tingut en el devenir del nostre món a les acaballes del passat segle. Penso en Gorbatxov, Thatcher, Giscard d´Estaign, Jimmy Carter...però sobretot penso en Nelson Mandela.
Avui vull escriure una miqueta de Nelson Mandela. Per què avui?, perquè avui fa 20 anys que va sortir de presó després de passar-se´n 27 anys allà a dins.
La història política de Mandela comença a la facultat, com la majoria del polítics actuals. Ell no havia d´anar a la Universitat perquè era el successor del cap de la tribu dels Xosa, però va renunciar a aquests drets i va anar a la Facultat de Dret llicenciant-se en 1942. Influït per la política que es viu a les Universitats o s’ensenyen lleis, el 1944 va ingressar al Congrés Nacional Africà. El CNA era un moviment en contra de l´opressió dels negres sudafricans amb una ideologia socialista, nacionalista, antirracista i antiimperialista.
Un mal dia de 1948 va arribar al poder el Partit Nacional de Sudàfrica, un partit polític ultra racista que va institucionalitzar la segregació racial i la va elevar a la categoria de política pública. Davant d´aquest nou partit el CNA, seguint les passes de Gandhi a l´Índia va practicar una resistència pacífica, una lluita no violenta i la desobediència civil. Per la practica de la resistència no violenta, Mandela va passar tres anys a presó on va establir les tesis per obtenir l´Estat que ell volia, un Estat multirracial, igualitari, democràtic, basat en una reforma agrària i en un política de redistribució social.
El Partit Nacional anat més enllà en la seva política de segregació racial, va crear les conegudes reserves o bantustanes. En tota Sud-àfrica es van crear 7 bantustanes on havien d´anar totes les persones negres que vivien a Sud-àfrica. Amb aquesta norma es prohibia el dret a la lliure circulació dels negres a Sud-àfrica. Com era d´esperar el CNA va respondre amb manifestacions que van ser contestades brutalment per les forces de l´ordre del Partit Nacional. Com també era d´esperar el CNA va deixar de banda la resistència pacífica i va començar a practicar la lluita armada contra el Partit Nacional i els seus interessos, trobant recursos econòmics i militars en els països veïns.
En un acte terrorista va ser detingut Nelson Mandela, a partir d´aquell moment conegut com el pres 466/64, va ser condemnat a cadena perpetua. Part de la comunitat internacional des del mateix 1964, any del seu empresonament, va demanar la llibertat de Mandela, però el govern sud-africà no en feia cas. Pel govern del Partit Nacional Mandela era més corcó dins de la presó que no fora perquè s’estava convertint en un màrtir de la lluita per les llibertats. i el poble li estava agafant autèntica devoció. A mes, la seva dona va agafar el relleu en la lluita per la llibertat i el cognom Mandela acollonia per la quantitat de persones que podia reunir. Veient el govern del Partit Nacional que Mandela s´estava convertint en un ídol internacional a l´alçada del Che, en 1984 li van proposar deixar-lo en llibertat a canvi de que s´anés a viure a un bantustane. Mandela es va negar tot i portar ja 21 anys tancat a la presó.
En 1991 Frederik de Klerk, president de Sud-àfrica amb el PN, va deixar en llibertat a Mandela i entre els dos van teixir la transició del seu país cap a la democràcia. Per aquest motiu el dos van guanyar el nobel de la pau en 1993. Un any més tard, Mandela va guanyar les eleccions a President de Sud-àfrica i com a mostra de la fraternitat interracial va anomenar sots-president al mateix Frederik de Klerk.
Avui vull escriure una miqueta de Nelson Mandela. Per què avui?, perquè avui fa 20 anys que va sortir de presó després de passar-se´n 27 anys allà a dins.
La història política de Mandela comença a la facultat, com la majoria del polítics actuals. Ell no havia d´anar a la Universitat perquè era el successor del cap de la tribu dels Xosa, però va renunciar a aquests drets i va anar a la Facultat de Dret llicenciant-se en 1942. Influït per la política que es viu a les Universitats o s’ensenyen lleis, el 1944 va ingressar al Congrés Nacional Africà. El CNA era un moviment en contra de l´opressió dels negres sudafricans amb una ideologia socialista, nacionalista, antirracista i antiimperialista.
Un mal dia de 1948 va arribar al poder el Partit Nacional de Sudàfrica, un partit polític ultra racista que va institucionalitzar la segregació racial i la va elevar a la categoria de política pública. Davant d´aquest nou partit el CNA, seguint les passes de Gandhi a l´Índia va practicar una resistència pacífica, una lluita no violenta i la desobediència civil. Per la practica de la resistència no violenta, Mandela va passar tres anys a presó on va establir les tesis per obtenir l´Estat que ell volia, un Estat multirracial, igualitari, democràtic, basat en una reforma agrària i en un política de redistribució social.
El Partit Nacional anat més enllà en la seva política de segregació racial, va crear les conegudes reserves o bantustanes. En tota Sud-àfrica es van crear 7 bantustanes on havien d´anar totes les persones negres que vivien a Sud-àfrica. Amb aquesta norma es prohibia el dret a la lliure circulació dels negres a Sud-àfrica. Com era d´esperar el CNA va respondre amb manifestacions que van ser contestades brutalment per les forces de l´ordre del Partit Nacional. Com també era d´esperar el CNA va deixar de banda la resistència pacífica i va començar a practicar la lluita armada contra el Partit Nacional i els seus interessos, trobant recursos econòmics i militars en els països veïns.
En un acte terrorista va ser detingut Nelson Mandela, a partir d´aquell moment conegut com el pres 466/64, va ser condemnat a cadena perpetua. Part de la comunitat internacional des del mateix 1964, any del seu empresonament, va demanar la llibertat de Mandela, però el govern sud-africà no en feia cas. Pel govern del Partit Nacional Mandela era més corcó dins de la presó que no fora perquè s’estava convertint en un màrtir de la lluita per les llibertats. i el poble li estava agafant autèntica devoció. A mes, la seva dona va agafar el relleu en la lluita per la llibertat i el cognom Mandela acollonia per la quantitat de persones que podia reunir. Veient el govern del Partit Nacional que Mandela s´estava convertint en un ídol internacional a l´alçada del Che, en 1984 li van proposar deixar-lo en llibertat a canvi de que s´anés a viure a un bantustane. Mandela es va negar tot i portar ja 21 anys tancat a la presó.
En 1991 Frederik de Klerk, president de Sud-àfrica amb el PN, va deixar en llibertat a Mandela i entre els dos van teixir la transició del seu país cap a la democràcia. Per aquest motiu el dos van guanyar el nobel de la pau en 1993. Un any més tard, Mandela va guanyar les eleccions a President de Sud-àfrica i com a mostra de la fraternitat interracial va anomenar sots-president al mateix Frederik de Klerk.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada