PER LA LLIBERTAT DEL DONUT

En primer lloc gràcies a tots aquells que aneu passant pel blog i em deixeu comentaris al privat del feisbuc, us els agraeixo, però alhora us demanaria que també els escriguéssiu, si no són personals, sota de l´entrada, a l´apartat comentaris. Potser us demanen que us doneu d´alta, no ho sé, però és un moment.

Sabeu, de fa anys, que sóc un boig dels croissants. M´és igual la mida, si estan farcits de xocolata, de coco, de crema, de sobrassada, de pernil i formatge, si no estan farcits, si tenen melmelada de prèssec per sobre o no, si estan molt fets, poc, si les puntes són cruixents o si són toves...Tot els croissants m´agraden. També sabeu que sóc (vaig ser) un boig dels Donuts de sucre i dels de xocolata però que fa tretze mesos la meva història amb els Donuts es va acabar i vaig dedicar-me únicament a gaudir amb els croissants.

Els motiu pel que vaig trencar amb el Donuts va ser principalment dues polítiques de Panrico: a) van treure al mercat un munt de productes relacionats amb el Donut com els American Donuts, los Mini-Donuts i Donuts amb sabor per fer la competència a la Dunkin (els donuts són bombón o de sucre però no tenen germans); b) van decidir embolcallar amb uns mini envasos els donuts perquè, segons ells, aguantaven millor el sabor... I una merda!!!. Aquí va ser quan més la van cagar perquè no puc entendre com collons la Panrico va acabar amb el donut de bar, en envàs de dotze, tots en el seu blíster, on demanaves un donut, te´l menjaves i pensaves...l´han fornejat aquest matí.

Quan Panrico va prendre aquesta decisió recordo que molta gent, encara que us sembli conya, es va mobilitzar: cartes a Panrico, consum responsable evitant productes Panrico, Grups al feisbuc demanant la llibertat del Donut, entrades a diferents blogs...publicitat a internet, sms... Recordo que amb algú de vosaltres, invaïts per l´esperit del vi, vàrem pensar en fer manifestacions, vagues de fam, escriure cartes a la Delegació del Govern a Barcelona, i al Síndic de Greuges demanant amparament constitucional pel dret del Donut a ser lliure. Jo a mode individual vaig deixar de consumir donuts als bars i, fins i tot, als súpers. Radicalment vaig passar dels donuts, amb tot el mal del meu cor, i em vaig dedicar en exclusiva al croissant, qui de moment, mai m´ha traït.

El que semblava una puta conya i una rabieta fruit de la coherència, ha acabat amb una política econòmica de les grans empreses de l´Estat Espanyol. Avui al periódico he pogut llegir la noticia que us adjunto en aquest link (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=687714&idseccio_PK=1021) i a on se´ns informa de que, tretze mesos després de que Panrico es gastés 35.000.000 d´euros en l´idea d´envasos individuals dels donuts, ha fet marxa endarrere i, a partir d´avui els bars han tornat a servir els Donuts lliures, sense envàs, en el seu blíster de dotze unitats, deixant el donut únic i envasat només per la venta en supermercats.

Independentment de la conya que això us pugui suscitar, penseu detingudament i veureu com el poder dels consumidors ha fet que una empresa canviï la seva política comercial preferint perdre 35.000.000 d´euros a perdre una quota de mercat com la que han perdut els darrers 13 mesos i que ja es curen de no informar en la noticia que us he adjuntat. Penseu en quines seran les seves pèrdues com per haver fet una inversió de 35 milions d´euros fa poc més d´un any i ara fer-se endarrere.

No perdem de vista que el canvi de Panrico ha vingut per actuacions mig en conya mig en serio (com aquesta entrada), desorganitzades, de ciutadans anònims i sense continuïtat en el temps. Això és una mostra de que si ens unim, planegem boicots selectius en diferents sectors de la societat i els fem repetitius en el temps, els consumidors som un lobby de poder acollonant. Ens els darrers temps hem pogut assistir a diversos boicots com a la Nike, per les manufactures a l´India, a la Fa, per la seva política d´ús de dones nues als seus anuncis, a la Nestlé, perquè segons deïen les seves plantacions de cacaus estaven fetes a partir de l´expulsió de reductes tribals. I no ens oblidem dels boicots polítics: recordo els boicots a McDonald´s a la guerra d´Iraq, que malament ho vaig passar tres mesos sense un big mac, a productes israelians,després de la tercera intifada i la masacre de gener de 2009 i el boicot que ens van fer des de l´Espanya a productes amb denominació d´origen catalana.

Insisteixo, independentment de les conyes, la noticia del Periódico d´avui és un triomf per a tots aquells que com jo, varem decidir, un bon dia, acollir-nos al nostre dret de consumir el que volem en resposta a una decisió que crèiem inacertada i sobretot en el meu cas inútil. És un exemple més de que la protesta la podem fer servir en tots els nivells de la piràmide social, és un exemple de que la política ha de ser ser activa i no només representativa, és un exemple de que als ciutadans sí que se´ns escolten si enlloc d´únicament votar prenem consciència del nostre poder quan hi ha unió social i cridem, sortim al carrer o reivindiquem com cadascú cregui convenient.

Avui a les 6 convido a Donuts al despatx...