L´any 1996, quan vaig començar a interesar-me per la Política, hi havia un personatge a França, Jean Marie Le Pen, President del partit Front Nationale (FN) , que em va cridar l´atenció perquè va ser el primer polític al que vaig sentir un discurs totalment racista sense enmascarar el que pensava i sense por a represàlies. La ideologia de Le Pen, qui va declarar al Mundial de França 1998 que li feia fàstic que la majoria dels jugadors de la selecció francesa de futbol fossin negres i que no cantessin la Marselleise, estava i està a les antípodes de la meva ideologia política, però llegia i rellegia totes les seves declaracions per la sorpresa que em causaven les coses que deia. Algun cop em vaig espantar i se´m va passar pel cap què passaria si algun dia un partit ultra dretà com el FN pogués tenir participació dins un govern demòcrata de qualsevol país Europeu. El partit de Le Pen va obtenir uns pobres resultats a les eleccions franceses de 1995 i per això pensava que la possibilitat que un partit ultra-dretà formés govern seria una utopia, però tot va canviar el 2002...i em vaig començar a acollonir.
A les eleccions franceses del 2002 el FN va arribar a la segona volta deixant fora el Partit Socialista Francés de Lionil Jospin. D´acord que el partit socialista francés estava en hores baixes (com ara, després de Segolene Royal), però un partit ultradretà 50 anys després de la caiguda del nazisme, es presentava a la presidència de França, havia deixat fora de la cursa electoral a un partit de la socialdemocràcia europea i esperava uns bons resultats electorals. Al final va guanyar Chirac i l´UMD, però l´alarma estava encesa: el FN havia iniciat un període de naixement de partits ultradretans arreu d´Europa.
El personatge de Le Pen va fer que en Europa sortissin més líders amb una ideologia ultradretana que arengaven tan a proletaris com a burgesos contra els nou vinguts en base a una ideologia ultra nacionalista que podríem definir com “Europa Tradicionalista i Blanca”. Pym Fortuin a Holanda, Jörg Hayder a Austria, els de sempre a Alemanya, descendents de Mussolini a Itàlia, Ynestrillas a España i, ull viu, Josep Anglada a Catalunya amb el partit Plataforma per Catalunya, són, o han estat exemples d´aquests líders que han agafat la bandera del racisme i que han reptat a la Justicia amb declaracions negacionistes de l´Holocaust, o declaracions vexatòries contra l´Islam.
Ara a Europa, després de l´assassinat de Fortuin i la mort de Hayder en accident de tràfic, el líder dels partits racistes és Geert Wilders. Wilders és el president del PVV holandés i que es presentarà a les eleccions del proper mes de Juny. La setmana passada va presentar el seu programa electoral, que el podem reduir a tres punts:
- Tancament immediat de totes les mesquites i col.legis islàmics que hi ha arreu d´Holanda.
- Tret al genoll a tots aquells delinqüents d´origen marroquí o que siguin holandesos però fills de marroquins. La pena per delinquir passaria a ser càstig físic enlloc de pena privativa de llibertat.
- Tasa de 1.000 euros anual per portar textualment, “draps al cap”. En clara alusió al vel islàmic. Les dones islàmiques que volguessin portat chador o vel haurien de pagar 1.000 euros l´any.
Wilders amb declaracions, prèviament estudiades com: “ res de integració. Assimilació de la cultura holandesa. Que portin vels i matin ovelles a casa seva, però que al carrer es comportin com els altres” o “Mahoma era un barbar, un pedòfil i assasí”, s´està guanyant proletaris i burgesos amb el discurs de la por: l´inmigrant és dolent perquè no vol treballar i vol delinquir, ens roben la feina, violen a les teves filles i volen imposar la seva cultura masclista eliminant la tradició holandesa, i a més són terroristes. Discurs senzill però capaç de captivar als votants fàcilment manipulables.
Abans de marxar només recordo que Hitler va guanyar les eleccions de 1932 i va arribar a ser Führer per sufragi popular.
No m´estenc més, gràcies als que llegiu i em poseu comentaris als privats del feisbuc o m´envieu mails, però preferiria que comentéssiu al blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada