Fa temps que no em passo pel blog, però d´ençà el Raül em va donar la noticia fa dues nits, m´han vingut molts sentiments al cor i al cap molts records, i aquests sentiments han de sortir per algun lloc...
Hola germanet,
Has arribat ja a Can Pitiflú?.
No recordo quan et vaig conèixer, però si recordo que a COU vas substituir al Valerià dues o tres vegades a la catequesis de Confirmació. Jo ja et coneixia de campaments i de sortides amb Cor Obert. Havia vist la teva bogeria, però els meus companys no, i flipaven amb tu. Recordo com se sorprenien quan canviaves els esquemes del Valerià, preferies parlar de l´Evangeli que no llegir-lo o resumir-lo.
L´any següent vaig començar de monitor amb els Grumets, estava al Casal dia sí, dia també i allà va començar una gran relació que encara no ha acabat, tot i que hagis marxat.
En aquests dotze anys, tinc un munt de moments per recordar amb tu. Tots ells fantàstics: Anant a sopar a los toreros i tu de paquet al ciclomotor negre que tenia amb un casc de la talla M que no t´entrava,la moto no podia amb el pes; l´eucaristia amb el perfum Nenuco; l´escola Mirall; els campaments de Gòsol i l´autostop; els campaments de Castanesa i les hiperventilacions; el treball compartit amb el Manual de Pipiolos Pasqüals on vas fer tot tu; la Comissió de Pasqua; la Pujada de Tous i el meu esguinç; les teves conyes i acudits continus; Ruta de Betlem ´02; converses serioses sobre Teologia i Alliberament; les conyes amb la monitora grega del Compartir; quan et vaig presentar a la Mar... I de cop i volta em diuen que has marxat i que t´has anat a trobar amb Aquell que ha donat sentit a la teva existència. Ja et val a tu per anar, i a Ell per cridar-te. Ja us val a tots dos.
Abans d´ahir ningú s´ho podia creure. Els que hem aprés de vosaltres vem fer ús de les vostres ensenyances: compartir tot, però sobretot el dolor. Ens trucàvem els uns als altres per donar la noticia i per quedar per recomfortar-nos mútuament. Quan ens trobàvem ens abraçàvem i et recordàvem sempre darrera d´una conya, i rèiem. Fins i tot després d´haver marxat "nos mantienes gozosos en el llanto".
Abans d´ahir, entre plors buscava fotos on sortim tu i jo. Vaig trobar una amb el Pedraforca de fons. Tu surts amb aquell horrible barret de palla i el jersei del koala crec, jo amb la cresta. Aquesta foto ens la vem fer quan vem sortir 24 hores del campament i vem fer el famós autostop. Ara la foto presideix el meu menjador, està dins de la vitrina per tal que ningú la faci malbé, ni el vent. Ahir la mirava i plorava. Sé que no t´agrada, però és així. I durant uns dies continuarà sent així.La miro i m´emociono recordant el que m´has ensenyat sense voler. La alegria contagiosa, que els nens són el primer, la feina ben feta, el dormir poc si cal, el semblar que no controlis res i controlar-ho tot, l´humilitat en el treball i en la vida, la senzillesa, trencar el rol de religiós carca i canviar-ho pel de religiós proper als joves i infants, els petits detalls, la pedagogia del fer-te present, l´educació com a valor en sí; que pel molt que ho vulguin complicar, el cristianisme és amor. I el més important, que: " és la sana bogeria dels més lúcids la que fa les aventures, és la sana bogeria la que evita que ens tornem bojos de veres".
Ara ja estàs amb la Mare i amb la mare. La estaràs liant pensant en algun projecte amb infants i joves i fent-li calvos a Sant Pere, convidant a orujo a Marcel.lí, o fent noves muntanyes amb el germanet Felip. Mira per nosaltres també, com sempre feïes, però ara tens més "enchufe". Cuida´ns. De mentres, nosaltres et seguim recordant, no només en el record, sinò en tot el que fem amb els nois i noies, perquè allò que hem rebut gratuïtament, ho hem de donar també gratuïtament. Apliquem la pedagogia que ens vas ensenyar.
Sempre t´amoïnava fer bé la feina. Estigues tranquil, has fet bé la feina. Has aconseguit marcar el cor de persones nascudes entre el 1975 i el 1993. Al feisbuc igual parla bé de tu un pare de familia de 36 anys que et va tenir de monitor, que un noi de 17 que et va conèixer aquest any a Pasqua...Ets un crack
Ahir no vaig poder anar a donar-te el darrer adéu, encara que tu mai deïes adéu, sempre deies: "fins la propera germanet". Doncs fins la propera Maine, fins la propera germanet.
Una cosa més,...GRÀCIES DE TOT COR i perdona per mai haver-te dit el que has significat per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada